Inici

Inicio un bloc. Iniciar un bloc és com iniciar un d’aquells llibres miscel·lànis que ens han deixat els antics, el nostre Llibre Vermell n’és un, en els quals hom hi pot trobar de tot, tot de coses que en un moment algú ha temut perdre si seguien disperses i ha cosit en un sol llibre. En aquests volums hi podem trobar diccionaris, cartes, receptes, tragèdies, miracles, butlles i privilegis, poemes, sermons, reflexions… Aquest conjunt podem veure’l com una casualitat, com un cosit de coses, o el podem veure com un punt de vista, com una interpretació de l’univers, una selecció de la realitat, tot fent-ne l’abstracció, tot fent-ne el mapa, un mapa, el meu mapa. El meu mapa, que publico en aquesta biblioteca de llibres d’arena, de llibres imprecisos, que és internet, per si algun altre el vol utilitzar, el vol ampliar, modificar, anotar… no és casual ni manca d’un punt de vista concret. Sóc monjo cristià, catòlic i benedictí, i encara, de Montserrat, i aquest és el meu prisma principal. A més, sóc de Berga, i això tampoc no és neutre. En definitiva, tota la meva vida suposa un conjunt de lents des de les quals veig i conec, interpreto, la realitat.
Encara, suposo que hi parlaré de coses ben diverses aquí, així ho pretenc, d’actualitat, d’eternitat, de persones, d’art, de política i economia, de literatura... Diuen els savis que deia Plató que l’autèntic dialèctic és aquell qui no guarda les ciències en un estat de dispersió, sinó que veu el parentiu que hi ha entre elles i el que tenen amb l’ésser, és aquell qui lliga la diversitat de les dades amb la seva arrel única, el Bé, i a través de la ciència del Bé les il·lumina i en mostra la realitat. No tinc clar que jo sigui un dialèctic, però això em va bé per explicar perquè parlaré de coses diverses, i és perquè totes les coses ens parlen del Bé, d’aquest Bé que és, per a un monjo cristià, el Crist universal, que ho il·lumina tot, en el qual tot és.

El quadre és el "Monjo davant del mar" de Friedrich