dimecres, 11 d’abril de 2018

"Com pot ser tot això?"

Homilia del Dimarts II de Pasqua (10 d’abril de 2018)



Jesús, ho hem de reconèixer, germans i germanes, parlava sovint d’una manera ben estranya. Els Evangelis són plens de referències a la sorpresa, la incomprensió, i fins l’enuig, que les seves paraules provocaven en els qui l’escoltaven.
«Heu de néixer de nou. El buf del vent va allà on ell vol; en sents la remor, però no saps ni d'on ve ni on va. Una cosa semblant passa amb el qui neix del buf de l'Esperit»
Amb una frase com aquesta, no és gens estrany que Nicodem preguntés, per més que fos un mestre famós d’Israel, un bon coneixedor, per tant, de l’Escriptura, “Com pot ser tot això?”
“Com pot ser tot això?”.
Moltes vegades, germans, pensem que la religió, més encara, que la fe és una qüestió de certeses i de seguretats. Els creients fins i tot ens hem de sentir dir tot sovint que som massa crèduls, que ens fan combregar amb rodes de molí, que tots aquests misteris i miracles que es llegeixen a les nostres esglésies són fenòmens naturals mal explicats, o faules encaminades a controlar el nostre comportament.
Altres, més benèvols, ens envegen la innocència. Els agradaria de creure, perquè els sembla que, creient, estarien més tranquils i consolats davant de les dificultats de la vida, davant dels drames del món, en fi, davant de la mort. Els sembla que els creients tenim la sort de ser babaus, de no veure la dimensió real dels problemes i, per tant, de viure en una tranquil•litat, falsa, però tranquil•litat.
Els creients, en canvi, sabem que molt sovint ens passa com Nicodem, que no entenem res; que les paraules de l’Evangeli ens deixen perplexos, o que fins i tot ens produeixen una mena de rebuig, com a Pere li produïa rebuig de pensar que Jesús havia de morir.
Si anem a llegir l’Escriptura, veiem que el dubte, que el no-entendre, i fins que el no voler fer el que Déu ens demana, forma sempre part de l’experiència dels creients.
“Com pot ser tot això?”, pregunta Nicodem. Com podrà ser això, si no tinc marit?, pregunta la Mare de Déu a l’àngel.
Josep dubta davant l’embaràs virginal de Maria; Zacaries davant l’anunci d’un fill, igual que Abraham havia dubtat, i tal com havia de dubtar Anna, la mare de Samuel. El mateix Samuel sent la veu de Déu i la confón per la d’Elí, i més tard va s’oposa al que Déu vol en l’elecció de David. Molts profetes parlen de dubtes, i alguns, com Jonàs, es neguen en rodó a fer la voluntat de Déu, perquè els provoca un gran enuig. El mateix Moisès es mostra ple de dubtes quan Déu l’envia a anunciar-lo als israelites, i en té fins ben al final de la seva vida. Finalment, potser el cas més conegut: Balaam és incapaç de veure la voluntat de Déu, quan la seva somera l’ha vista ja fa estona.
El dubte, la sorpresa o l’enuig, doncs, germans i germanes, apareixen tot al llarg de l’Escriptura sempre que Déu irromp en la història. No ens ha d’estranyar, doncs, que els qui parlaven amb Jesús en restessin estranyats. No ens ha d’estranyar, en definitiva, si nosaltres mateixos no entenem, o fins tenim una reacció defensiva, quan llegim l’Evangeli.
Jesús és el mateix Verb de Déu encarnat; és la irrupció definitiva de Déu a la història dels homes. El seu misteri pasqual, que estem celebrant i que culmina amb la vinguda de l’Esperit Sant sobre tots els qui creiem en Jesucrist, és l’esdeveniment central en la història d’amor de Déu amb la humanitat. ¿Com voleu no tenir dubtes, com voleu no restar perplexos, davant d’un esdeveniment tant intrísecament inexplicable?
La nostra resposta, però, no és ni la del que ens acusa de mesells, ni la del que ens titlla de babaus. La nostra resposta és la de Nicodem, la de Maria, la de Samuel, la de Moisès, la d’Abraham: la nostra resposta és la confiança d’amor que no exigeix explicacions. No confiem perquè entenem; entenem perquè confiem; i confiem perquè fem, perquè vivim, perquè la nostra fe es fonamenta en la vivència compartida d’un amor capaç de vèncer la mort.
“Heu de néixer de nou” digué Jesús a Nicodem. “Com pot ser tot això?” li preguntà ell; “Com pot ser tot això?” ens preguntem encara ara, quan llegim l’Evangeli i veiem la nostra petitesa, quan veiem les dificultats que ens envolten.
La resposta ens la dóna el mateix Jesús: Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Tot això serà, com ha estat pels qui ens han precedit, en la mesura en que ens donem plenament a aquest manament.
Això us mano: que us estimeu els uns als altres. Posem-nos-hi, germans, amb confiança, i tot el nostre món naixerà de nou.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis