dimecres, 28 de febrer de 2018

La fraternitat és l'horitzó de tota relació (homilia 1)

Homilia del 27 de febrer de 2018. Dimarts II de Quaresma ( Mt 23,1-12)

Quin goig, germans i germanes, d’escoltar aquestes paraules de l’Evangeli: “...tots vosaltres sou germans...”; “...de pare, només en teniu un, que és el del cel...”; “...de guia, només en teniu un, que és el Crist...”.

Quin goig poder sentir de nou aquest ensenyament del nostre guia en els camins d’aquest món, que ens obre a una visió absolutament nova del nostre viure. És una visió tant nova, germans, que van fer falta entre 1800 i 1900 anys perquè la fraternitat formés part dels ideals de molts països, i gairebé 2000 per aconseguir que gairebé tots els països signessin un paper on es deia que tots els homes som iguals. Imagineu-vos si n’era, Jesús, d’innovador.

Quin goig, germans, de saber-nos germans, però al mateix temps, quin esforç tant gran hem de fer per creure-ho no només de paraula, sinó també de fet. I és que això de ser pares, i mestres, i guies ens és tant llaminer, a nivell personal, o de grup. Això de tenir algú, o fins i tot un grupet, o un grup molt gran si es pot, al qual estimar, al qual ensenyar, al qual guiar pels camins d’aquest món ens és molt reconfortant, perquè esperem rebre aquell mateix afecte que donem, i l’admiració que engendrem en els altres, ens fa sentir bé, ens fa sentir valorats, i tots volem ser valorats, i val a dir que és raonable que ho siguem quan fem bé les coses.

Com ens cal interpretar, doncs, aquest ensenyament de Jesucrist? No podem pas pensar que nostre Senyor ens volgués humiliats i baixos d’autoestima. I, d’altra banda, tots sabem com en són d’importants, sobretot als primers anys de la nostra vida, o quan comencem qualsevol cosa, els pares, els mestres i els guies que des de la càtedra de Moisès, amb l’autoritat del qui sap el que cal fer perquè ho ha experimentat, vull dir, ens eduquin, ens ensenyin i ens guiïn.

Amb tot, ni pares, ni mestres ni guies, i tots en som en un moment o altre de la vida, han d’oblidar que aquests fills i deixebles, abans que ser fills i deixebles són germans, i estan cridats a ser-ho plenament. Que l’horitzó de qualsevol relació entre nosaltres és aquesta fraternitat en Déu, que ha de ser real, viscuda. Perquè la paternitat rep la seva glòria el dia que el fill esdevé germà.

El mestratge rep la seva glòria el dia que el deixeble esdevé col•lega. El guiatge rep la seva glòria el dia que el guiat sap arribar sol. La joia més gran d’un pare, d’un mestre, d’un guia, ve el dia que pot demanar consell al que fou fill o deixeble, perquè hi confia com a germà, com a col•lega, com a amic.

Germans: tots som germans; només tenim un Pare, que és el del cel; només tenim un guia, que és el Crist. És cert que en aquest món tots som fills i pares, deixebles i mestre, guiats i guies, en diferents moments i circumstàncies de la nostra vida. Qualsevol relació humana, però, posada sota la llum de l’Evangeli ha de progressar cap a la fraternitat, la qual no ens cansarem mai de buscar i perseguir, simplement perquè, al fons del nostre cor, sabem que és la única relació entre nosaltres que ens duu a la felicitat. La felicitat benaurada que visqué Jesús i a la qual, amb la seva paraula i els seus exemples, ens crida.

Donem gràcies pels pares i pels mestres que ens han ajudat a saber ser fills de Déu, i que s’han sabut fer germans i col•legues nostres, i demanem-li a Déu la gràcia de trobar les paraules i les actituds per a poder-ho fer també nosaltres, perquè aquest camí, el de la fraternitat sincera, és el que ens duu al Regne de Déu. Que aquest sigui també el fruit de la nostra conversió en aquesta Quaresma.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis