dimarts, 27 de març del 2018

No tinguem por de la llum

Homilia del 27 de març de 2018. Dimarts Sant



Ell es menjà aquell tros de pa i sortí de seguida. Era de nit.

Dos mil anys no ens han bastat, germans i germanes, per fer llum al misteri d’una persona, o més aviat, al misteri d’una relació, la que tingueren Jesús i Judes, l’apòstol que el va trair. Hi ha qui ha fet de Judes l’emblema de la maldat; hi ha qui ha dit que la seva traïció, en el fons, era innecessària; hi ha, finalment, qui ha destacat tant el seu paper que l’ha volgut presentar com una mena de col•laborador necessari de la Redempció. Són coses, aquestes, germans, que aquí no tractarem.

Judes és per nosaltres l’home que surt de nit, l’home que va cap a la nit, l’home que s’endinsa, que s’enfonsa, diríem, en la nit. És l’home que fa el contrari del que ensenya Jesús. Ell ens diu: Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va.

I quina és aquesta llum de que ens parla? Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida, ens diu el Senyor.

Hi ha homes i dones, per tant, que segueixen la llum. Hi ha homes i dones com Nicodem, presentat amb aquesta frase: Aquest home va anar de nit a trobar Jesús. Homes i dones, vull dir, que, fins i tot de nit, van a trobar Jesús.

Però hi ha homes i dones com Judes, que fugen de Jesús i van cap a la nit; homes i dones, la llum dels quals s’ofega en la nit.

Són dues les coses que aprenem de tot això: Qui és Jesús; i qui som nosaltres.

Quan uns li pregunten a Jesús: Qui és aquest Fill de l'home? Jesús els respon: Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la fosca: qui camina a les fosques no sap on va. Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum.

Jesús és la llum, Jesús és el Messies, Jesús és la presència de Déu entre els homes i, per tant, Jesús és inamovible, és el punt d’orientació. Jesús és aquell en el qual hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum que resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Jesús és, en definitiva, el punt de llum de tot el creat.

Penso que no cal donar moltes voltes a què significa la llum a la nostra vida de cada dia, ni a què significa estar a les fosques. Són dues experiències que tots hem fet des de ben petits, i que coneixem perfectament. Dir que Jesús és la llum és una metàfora que no necessita gaires explicacions.

Qui som, però nosaltres? Podríem caure fàcilment en preguntar-nos si som Nicodem, o bé si som Judes... Nosaltres, però, som Nicodem i som Judes: nosaltres podem anar de la nit a la llum, i de la llum a la nit. Aquesta situació d’itinerància, aquesta situació d’inestabilitat, és la que defineix el nostre ser i el nostre fer. Tanmateix, no som com una partícula boja que va i ve; podem escollir, ni que sigui molt fonamentalment, cap on volem anar.

Jesús ens explica aquesta situació. Precisament en la seva conversa amb Nicodem, Jesús diu: quan la llum ha vingut al món, els homes s'han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes.

¿Per què caminem cap a la llum o cap a la nit? ¿Per què, quan la llum ha vingut al món, ens hem estimat més la foscor? Per por, germans i germanes, per por que la llum posés al descobert la nostra feblesa, les nostres obres dolentes; perquè hem pensat que la nostra fosca podia macular la seva llum; perquè no hem reconegut aquella llum que la humanitat no veia des dels dies Paradís. En definitiva, perquè no hem sabut fer l’experiència del salmista que diu:¿Diré, doncs, que m'amaguin les tenebres i tingui per llum la negra nit? Per a vos no són fosques les tenebres i la nit és tan clara com el dia: llum o fosca us són igual.

Era de nit, germans, és de nit, no hi veiem clar, a vegades no hi veiem gens, sovint tenim por, i moltes vegades, com Judes, ens escapem de la llum, i fem el mal. Però de nit, també de nit, podem fer com Nicodem, i anar a trobar el Jesús.

No tinguem por de la llum de Crist, germans i germanes, i si mai en tenim, i comencem a caminar cap a la fosca, fem mitja volta, convertim-nos, i tornem cap a la llum que mai no s’apaga: La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis