dijous, 15 d’abril del 2010

Solidaritat


El Mestre digué: “Només els solidaris són capaços d’estimar els homes i capaços d’odiar-los.”
El Mestre digué: “Si un hom aspira a la solidaritat humana, no odia”


Aquestes dues sentències van juntes, tal com les he posades, i ho he fet perquè he pensat que la segona aclareix la primera.
La solidaritat, el sentiment d’unitat amb algú altre, permet d’estimar, sens dubte. La solidaritat en un sentit ampli, tal com s’entén aquí, deu ser necessària per a estimar, perquè hom difícilment pot estimar algú al qual no se sent unit, algú en les alegries i penes del qual no vulgui participar d’alguna manera. Però aquest mateix sentiment d’unió, mal dirigit, també ens fa capaços d’odi. Certament, si hom se sent tant partícip de la vida d’algú que acaba confonent la solidaritat amb la manca de respecte a la llibertat de cadascú, dient que estima, pot acabar odiant, perquè la coartació de la llibertat potser sigui la forma més fina d’odi.
La solidaritat tota sola, com la majoria de coses d’aquest món, per no dir totes, és ambigua, es mou en la immensa gamma, no diré de grisos, sinó de colors, que formen la vida de l’home en aquest món.
Confuci, però, ho equilibra d’alguna manera amb la segona sentència, on no parla de solidaritat, sinó d’aspiració a la solidaritat humana. Pot semblar una menudesa, ja que la solidaritat, si no és humana... ja em direu què és. Salvant la Santíssima Trinitat i el cas de l’Encarnació de nostre Senyor Jesucrist i les seves conseqüències, que aquí no tinc espai per detallar (llegiu el Catecisme), en el qual podríem parlar de solidaritat divina, la solidaritat en principi pertany a la humanitat.
Jo diria que si aquí parla de la solidaritat humana com aquella que evita l’odi és perquè amb aquest nom vol indicar que hi ha una mena de solidaritat amb la humanitat entera, a la qual només es pot aspirar, però que aquesta aspiració és la que evita que la nostra solidaritat ens pugui dur a l’odi.
La nostra solidaritat ha de ser amb persones concretes, però ha de mirar la humanitat sencera, per ser respectuosa amb la llibertat de cadascú, començant per la nostra, per no perdre-la i acabar-nos odiant. Alhora, ha de ser concreta, ha de dur-nos a estimar persones. Com he dit, com tot en aquesta vida, és ambigu i complicat, carregat de matisos... però bé, suposo que això és viure, fins que arribem a la summa simplicitat de Déu...

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis