Treballar segons la justicia de l'Evangeli

Homilia de l'1 de maig de 2018



L’Església ha fet de St. Josep, germans i germanes, el patró dels treballadors, motiu pel qual avui en fem memòria. Amb tot, l’Evangeli que hem llegit no ens en parla pas de treball; cita, només com de passada, que la gent de Natzaret no confiava massa en el que Jesús els pogués ensenyar, perquè el tenien per fill del fuster. D’aquí, nosaltres n’hem de deduir que Josep era fuster, i que, per tant era el que comunament s’anomena un treballador. St. Josep és patró dels treballadors, perquè treballava, podríem dir. I ja està.
La qüestió del treball, tanmateix, és un dels grans temes de preocupació de l’ésser humà, i la tradició bíblica, de la qual Jesús és coronament, i St. Josep última anella d’una cadena forjada per Déu, hi ha reflexionat abastament. I és que, al voltant del treball, germans i germanes, es conjuguen algunes de les qüestions més centrals en la vida de l’home sobre la terra: la dignitat de l’ésser humà; la igualtat entre tots nosaltres; el desafiament a aquesta igualtat que suposa la riquesa i la pobresa; la justícia que cal que regni en les nostres relacions; la possibilitat de fer realitat una vida familiar; però també els límits de la humanitat i de la tecnologia; o la relació amb el medi ambient.
És ben conegut el relat del Gènesi que explica l’origen del treball com una conseqüència del que normalment s’anomena el pecat d’Adam i Eva: “...la terra serà maleïda per culpa teva: tota la vida passaràs fatigues per treure'n l'aliment. La terra et produirà cards i espines, i t'hauràs d'alimentar d'allò que donin els camps. Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra d'on vas ser tret: perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”
D’entrada, sembla, doncs, que el treball és quelcom que la Bíblia entén com a conseqüència negativa del pecat per a l’home. Amb tot, si ens hi fixem, aquesta frase de Déu a Adam no anul•la pas el que havia dit abans: Déu els beneí dient-los: --Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra.
Déu digué encara: --Mireu, us dono totes les herbes que fan llavor arreu de la terra i tots els arbres que donen fruit amb la seva llavor, perquè siguin el vostre aliment. I va ser així. Déu veié que tot el que havia fet era molt bo.
El món, en definitiva, fou posat en mans de l’ésser humà perquè en tingués cura, i el seu treball, ni que existeixi com a conseqüència d’un error de l’home, s’insereix en l’harmonia del cosmos.
Aquesta lectura és la que trobem en el Salm 104, que, lloant Déu per la bellesa i l’harmonia del món, ens diu: I l’home se’n va al seu treball, a la seva tasca fins al vespre. Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres, totes les heu fetes amb saviesa. La terra és plena de les vostres criatures.
El treball, doncs, queda integrat en el món com el que l’home hi fa, per tenir-ne cura i per alimentar-se’n. Quin és, doncs, el treball de l’home segons la justícia de Déu? És el treball que li permet menar una vida segons la seva dignitat, i que alhora respecta el medi. No és, per tant, el treball que explota les persones i les coses, sense tenir-ne en compte la dignitat. Més encara, prenent l’Evangeli com a criteri, el treball just segons Déu és el treball que està al servei del manament nou de Jesús, el treball que permet fer realitat, realitat econòmica podríem dir, el manament d’estimar-se els uns als altres.
I ara, permeteu-me, germans i germanes, una brevíssima reflexió sobre el nostre ara i aquí: És aquesta la visió del treball que tenim? El treball precari, i cada cop més precari, tant corrent als nostres dies, que esclafa la dignitat de l’home, que no permet una vida familiar digna, és acceptable, segons la Bíblia? Més encara, el fet que acceptem aquesta situació sense reflexionar-hi d’una manera seriosa, no revela una preocupant despreocupació sobre la nostra pròpia dignitat? Són preguntes que deixo a la vostra reflexió.
I tornem, germans i germanes, a St. Josep. Un dels noms més antics que els cristians van donar-li va ser el de nutritor Domini, nodridor (o educador, segons la traducció) del Senyor. Josep ens és un exemple de treballador perquè va posar el seu treball al servei de l’obra de Déu, acollint el seu fill i esforçant-se per alimentar-lo i ajudar-lo a créixer; perquè va posar el seu treball, en definitiva, al servei de l’amor.
Donem gràcies a Déu, germans, per tots els qui han sabut posar el seu treball al servei de l’amor i han fet possible que arribem fins aquí; i preguem, i impliquem-nos, en fer la nostra vida, la de tots, més justa segons l’Evangeli, cadascú des d’on es troba.