dilluns, 6 de maig de 2019

Podem néixer de nou?

Homilia del 30 d’abril de 2019

(Jn 3, 7b-15)

Heu de néixer de nou… Com pot ser tot això?

A l’Evangeli, germans i germanes, hi ha preguntes que travessen la història de la humanitat; preguntes que les persones ens hem fet i ens farem sempre.

Pot, una persona que ja és gran, néixer de nou? Podem néixer mai de nou els qui ja hem viscut tantes coses, els qui ja hem hagut de veure tantes coses, els qui portem sobre nostre un fardell tant gran d’errors, de fallades, de pors? Podem néixer altra vegada els qui tantes vegades hem fet mal als germans i, alhora, tenim al cor les ferides que la vida ens ha infligit?

Tots, em sembla, en un moment o altre de la nostra vida, ho hem desitjat, ho hem volgut amb tota la força. Tots hem volgut tornar a començar, tornar-ho a provar, perquè al més íntim de nosaltres mateixos hi ha un desig de bé, un desig de plenitud, un desig d’innocència que, quan mirem entre les teles del nostre cor, veiem a brillar enmig de la foscor, perquè la llum brilla en la tenebra, i la tenebra no ha pogut arrabassar-la. Però, com Nicodem, aquell home que de nit anava a veure Jesús, quan ens mirem al mirall, pensem que això no pot ser, que hi ha el que hi ha, que no podem pas tornar a néixer.

I tanmateix, Jesús ens diu que hem de néixer de nou.

L’Església, ho sabem, ha interpretat molt sovint teològicament aquest nou naixement en un sentit baptismal, i el temps de Pasqua que estem celebrant és ple de referències als qui hem renascut pel Baptisme. I és ben cert que els cristians creiem que el Baptisme és un segon naixement a la vida en Crist, que ens allibera del pecat i ens prepara per a viure en gràcia de Déu. Tot això ho creiem, i ho confessem cada diumenge, perquè és veritat, però moltes vegades no en fem una experiència personal, i més aviat seguim pensant que, sí que hem estat batejats, sí que vivim en Jesucrist, sí... però al fardell de les nostres ombres segueix allà, i, com a molt, esperem la misericòrdia de Déu quan deixarem aquest món. Fixem-nos, però, germans, que a l’Evangeli que hem llegit, quan Jesús s’explica més llargament, diu que, en parlar d’això, està parlant de les coses de la terra, no de les del cel, és a dir, està parlant de quelcom que ha de donar-se en aquest món, en aquesta carn.

I com ho fem, doncs, germans i germanes, per néixer de nou?

Jo no us sé parlar de gaires elevacions espirituals, i tanmateix sé, perquè ho experimento, que els meus germans m’ajuden a néixer de nou cada dia, i sé encara que puc ajudar als qui m’envolten a néixer de nou cada dia; és a dir, a llevar-se del damunt el pes del passat, a guardar-ne només l’aprenentatge, però no la tenebra.

I com? Per l’amor, cercant simplement de fer el que el nostre Salvador, a l’Evangeli, ens diu que fem: Us dono un manament nou, que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. És en l’amor quotidià que podem néixer de nou, l’amor que tot ho disculpa, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta, i que cada dia recomença.

Jesús, parlant a un home, li diu Heu de néixer de nou, en plural, perquè només en plural ho podem fer, en l’amor, aquell amor que a ningú que és estimat perdona l’estimar, com deia el poeta, i que és el que ens fa avançar cap a Déu, que en Jesucrist ens ha estimat infinitament, i ens ha donat entrada a aquest amor.

Per a caminar en aquest sentit, però, ens cal l’esforç, ens cal l’exercici diari de l’amor, en el qual moltes vegades fallarem, però per això ho fem entre tots, en l’amor compartit de la família, de la comunitat, dels amics, de tothom qui trobem, en un cert sentit.
Que en aquest esforç, ens hi ajudin les pregàries i l’exemple de Santa Maria, que ens precedeix en aquest camí, ella que per l’amor del seu fill va esdevenir mare de tots els cristians. Amén.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis