dimecres, 8 de juliol de 2009

Estival


El primer aforisme del Dhammapada, un text sagrat budista molt primitiu, diu: “Allò que som avui prové els nostres pensaments d’ahir, i els nostres pensament actuals construeixen la nostra vida de demà: la nostra vida és la creació de la nostra ment.
Si un home parla o obra amb ment impura, el sofriment el segueix com la roda del carro segueix la bèstia que tiba del carro”
Quan el llegia m’ha vingut al cap aquella benaurança de nostre Senyor que fa: “Benaurats els purs de cor; perquè ells veuran Déu”.
La puresa de cor i la visió de Déu són temes que, segons com, poden semblar molt elevades, molt espirituals en el sentit pitjor del terme. La puresa de cor que duu a la visió de Déu, la puresa de ment que duu a la salvació, però és quelcom molt de peu pla, de fet. Jesús va parlar de ser pur de cor, de fer la pau, de plorar, de ser dolç, de ser pobre en l’esperit. Qui no ho és, qui no ho fa, no és només que no se salvi, en un sentit últim, és que sofreix.
El que avui pensem i fem construeix el que serem demà, i per això és tant important l’atenció a què fem i què pensem, perquè l’home que fa el bé, s’alegra en aquest món i s’alegra en l’altre, diu el mateix Dhammapada uns aforismes més enllà.
La puresa de cor fa que mirem amb puresa, que escoltem amb puresa, que parlem amb puresa, que actuem amb puresa… la puresa de cor és quelcom per a què treballar tota la vida, i és tant fàcil de perdre-la... És com aquelles icones fetes de capes i capes de pintura i que poden desaparèixer si et passes amb una capa superior, però amb una gran diferència, sempre podem tornar-hi, perquè tenim la gran sort de ser humans, i malgrat que sovint ens posem aquesta roda darrere i estirem i estirem, sabem que som fets per anar lliures.

Comptador

Estadisticas y contadores web gratis
Estadisticas Gratis