Rellegir

-“No és un plaer revisar amb perseverança els coneixements ja apresos? No és un plaer rebre a casa els amics vinguts d’un país llunyà?”

Aquesta sentència de Confuci fan referència a l’hàbit de la relectura de la tradició, de la del que ja sabem per ampliar-ne el sentit. Jo no sé si avui es llegeix o no, perquè el tòpic diu que no, però hi ha molta gent que llegeix força, però certament que es rellegeix poc, fins i tot els qui sembla que ho hauríem de fer més.
Entenguem-nos, no es pot rellegir tot, hi ha coses que amb una vegada n’hi ha prou, però hi ha textos que, tantes vegades com els llegim, tantes vegades com n’anem traient quelcom, o hi anem afegint quelcom.
Això té el seu interès perquè, durant una vida pot donar lloc a una gran riquesa, però a través de les generacions dóna lloc a una cultura. Una cultura que no es rellegeix està destinada a la “desertització”.
Com a monjo, la relectura dels Salms, i de l’Escriptura tota, però especialment dels Salms, ha de ser la base de tota la resta, però reconec que en aquest món en el qual qualsevol dominical de diari m’aporta més informació que els Salms, i en qual la informació és el tot (societat de la informació en diuen...), és una cosa que em costa de fer.
Amb tot, com Confuci, trobo que és un plaer rebre a casa amics vinguts de lluny... més plaer que canviar cada dia de veïns...